Tres cops al dia, el professor Frisby recorria la gespa del seu jardí equipat amb una galleda i amb una pala de color blau. Caminava amb passes lentes i amb la mirada baixa, examinant cada pam d’herba.
No buscava bolets, ni flors, ni insectes rars, no. Collia caques. «Caques?», direu. Sí, caques de gos.
El professor s’estimava els animals, i d’entre tots, s’estimava molt especialment els gossos. Gaudia tant de la seva companyia que n’adoptava tants com li era possible. En aquell moment en tenia quinze.
Quinze gossos! Sí, ni més, ni menys. El professor Frisby vivia amb els seus quinze gossos a la casa que hi havia dalt del turonet.
Així comença “El jardí pudent del professor Frisby”. Pudent, és clar, perquè, ja us podeu imaginar què passa quan algú viu acompanyat de quinze quissos, no? Doncs, entre moltes altres coses, que cal collir cada dia sens falta un nombre gens petit de caques de diverses mides i consistències. “Eeecs!”, direu alguns. Potser sí, però el professor Frisby trobarà una solució per aquest pestilent problema. Bé, una solució només a mitges… però el millor serà que llegiu aquesta història que he escrit i, aquesta vegada, també il·lustrat.
Crec que us ho passareu bé, especialment si, com a mi, us agrada estar envoltats d’amics peluts de quatre potes.
El publica l’editorial Jollibre a la seva sèrie lila. A partir de vuit anys!
https://www.jollibre.com/libro/el-jardi-pudent-del-professor-frisby
